FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar més o menys bé (algú o quelcom d'un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina. Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu. Canviar (quelcom d'un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit, imprès, dibuix, tret en nombre divers d'un mateix original, fet amb un mateix patró, motlle, etc. D'aquest llibre, n'han fet dos mil exemplars. Individu d'una espècie o classe d'animals, de plantes o d'objectes, que figura en una col·lecció. El zoològic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amuntegar en remolins, moure formant remolins. El vent arremolinava la neu. Arremolinar-se la neu amb el vent. La gent s'arremolinava a les portes. Reunir (les ovelles) en un ramat. El ramat d'ovelles, donar voltes sobre si mateix, com un remolí. Deixar l'arrebossat (d'una paret) a punt d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot que coexisteix amb un altre en una llengua a partir d'un sol origen etimològic. doblet electrònic Parell d'estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix espín però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia. doblet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix nom que un altre. Dos països homònims. Respecte a una persona, una altra que porta el mateix nom. El meu homònim. Que és formalment idèntic a un altre mot però té un significat diferent. La forma d'infinitiu dur i l'adjectiu masculí [...]
